βἑμαω

Etymologi

βἑ (“någon”) + μαωηα (“själ”)

Substantiv

βἑμαω (βἑμαω)

1. någon, några (personer)

   Den korta mannen känner någon - Φοσοϧ κρυχαϛ βἑμαων ϛοωφὸ

Deklination

Inflektion
	Verbkasus									Substantivkasus
Kasuslös form	Absolutiv	Ergativ	Dativ	Lokativ	Ablativ	Instrumentalis	Abessiv	Essiv formal	Kausativ	Genitiv	Essiv-modal	Komitativ
βἑμαω	βἑμαων	βἑμαωϧ	βἑμαωσ	βἑμαωμ	βἑμαωϥ	βἑμαωφ	βἑμαωθ	βἑμαωγ	βἑμαωλ	βἑμαωβ	βἑμαωχ	βἑμαωρ